Es dificil escriure sobre les vivencies de un any en un pais estranger. No se per on començar. En breu estaré de nou en Valencia i este any que ha pasat tan ràpid a voltes, i tan poc a poc altres haurà aplegat al final. Com en tot hi han hagut coses molt positives, positives, negatives i molt negatives. I un dels meus proposits es guardar les positives i aprendre de les negatives i despres oblidarles. Com avançar si no?
En fi...no se m'ocurrix res que puga descriure la mescla de sentiments que tinc al deixar el pais i esta gent on he viscut tantes vivencies. Algunes excelents i altres no tant...
Un abraç sincer a tots els que he conegut...ens vorem aviat!
El blog no va a acabarse, ja que encara queden moltes coses a fer. Pero m'agradaria saber alguna cosa d'aquells que lligen el blog. Si la gent me ho demana, continuaré...en l'idioma que em demanen!
1 comentario:
L'Anna i jo no et demanem que continuis amb el blog, sino que t'ho exigim. No només és la millor manera de saber lo bé que t'anirà el 2010, sino que és com millor ens expressem els que ens agrada escriure.
L'idioma... queda clar, oi?
Una forta abraçada de l'Anna i el David des de Buenos Aires camí d'Ushuaia, amb "saudade" de tú.
Publicar un comentario