La vesprada es presentava sense gaires perspectives de millorar. Sense ganes ni tan sols de eixir al carrer, em vaig decidir a quedarme a l’habitació de l’hotel. Vaig anar fins a la taula on havia depositat el paquet que m’havien fet arrivar mentre em trobava fora, i vaig començar a obrirlo. Malgrat no tindre cap nom al sobre ni remitent, per a mi estava clar qui ho enviava. I sense cap mena de dubte era important, i per a mi.
El primer que em cridà l’atenció va ser que no hi venia ni una nota, ni instruccions ni res. Només una memòria USB amb informacions que adivinava serien interesants i útils per al treball que m’havien encomendat. Però no volia fer res avui i ni tan sols aquella oportuna informació anava a ferme cambiar de idea.
Del minibar de l’hotel vaig agafar la primera llauna de cerveza que vaig trobar i la vaig obrir intentant no deixar caure ni una gota del seu contingut. Em vaig dirigir cap a la televisió per a encendrela i posar un dels canals que consideraba interesants quan vaig topar amb el canal de la Ciutat on estaven pasant les noticies del dia. Em vaig acomodar al llit mentre intentava entendre que pasava en aquell lloc del mon.
En una de les noticies es podia vore a un dels activistes que tenia marcats a l’Agenda com s’encarava a un grup de gent que pareixien seguir el seu discurs. No vaig entendre del tot a que venia eixe mitin improvisat, pero pareixia que havia hagut alguna cosa a vore amb un polític local, ja que no paraven de dir el seu nom. I per la manera en la que parlaven i gesticulaven, no pareixia res de bò. Entre altres coses li tiraven en cara haver abusat de la confiança que la gent havia depositat en ell, i que deuria de abandonar el càrrec inmediatament si tenia alguna vergonya. Mentre deia aixo, la multitu pareixia molt enfadada aplegant inclus a tallar el discurs del Activista.
-Exili!
Pero amb les dos mans esteses, el Activista intentava calmar els ànims de la gent, diguent-los que s’havia de jutjar primer avans d’emetre la condemna. Desprès començà a soltar un discurs que pareixia mig preparat, sobre la necesitat de la transparència i la honestitat en els càrrecs públics. Em va fer vindre al cap, que el sistema a la nostra Terra sempre jugava a favor dels politics corruptes. Procesos que s’allarguen...amistat dels jutges i els acusats...en fi tot un desaguisat que no mereixia dir-se democràcia. Ací volien fer un exemple de cada cas que se n’eixira de la linea recta. No es el mateix ser el director de una empresa privada, que ha de respondre als accionistes i fer el que vulga, que un representant públic dels ciutadans que ha de ser el primer en donar exemple de cumpliment de les lleis. Tot açò deia l’Activista, i a mi em recordava als discursos hipócrites dels dirigents i politics que coneixia. Al final el Activista va intentar acabar el seu discurs, comentant que pot ser eren una Ciutat nova, pero no anaven a caure en les trampes de les velles i que si el tal polític no entenia això, tal volta deuria de preguntarse que volia fer a la Ciutat.
En aquell punt vaig acabar la cerveza i deixant la llauna a la tauleta de nit vaig decidir que ja tenia prou per a aquell dia. Vaig apagar la televisió i decidir dormir. Demà tenia noves informacions que analitzar i qui sap si nous objectius...(continuarà)
