domingo, 17 de enero de 2010

Bye...Brasil

Es dificil escriure sobre les vivencies de un any en un pais estranger. No se per on començar. En breu estaré de nou en Valencia i este any que ha pasat tan ràpid a voltes, i tan poc a poc altres haurà aplegat al final. Com en tot hi han hagut coses molt positives, positives, negatives i molt negatives. I un dels meus proposits es guardar les positives i aprendre de les negatives i despres oblidarles. Com avançar si no?
En fi...no se m'ocurrix res que puga descriure la mescla de sentiments que tinc al deixar el pais i esta gent on he viscut tantes vivencies. Algunes excelents i altres no tant...
Un abraç sincer a tots els que he conegut...ens vorem aviat!
El blog no va a acabarse, ja que encara queden moltes coses a fer. Pero m'agradaria saber alguna cosa d'aquells que lligen el blog. Si la gent me ho demana, continuaré...en l'idioma que em demanen!

jueves, 7 de enero de 2010

Bahia...lembranças


Bahia, la terra de la alegria.
Arrivar a Bahia, deixar les maletes al hostel i submergirse en aquell mon tan diferent del que havia vist fins ara, i del que m'havien contat. Ciutat historica del Brasil i del mon. Va ser la primer capital del Brasil fins al 1763, quan la capital pasà a ser Rio de Janeiro. La musica i la magia del antic Brasil es respiren al seu centre historic. El Pelourinho, sempre animat amb musica tocada al carrer, als bars o en concert, atrau gent de tot el mon. I alli em tenia, fascinat.
Ritmes africans tocats amb percusions, samba, rock, no importa el estil, pero la vida estava alli.
Vaig estar fascinat concretament per els tambors, amb el seu so provinent de les terres africanes on es troba l'origen. Aquells sons de tambor que retumbaben, no sols parlaven i es dirigien a l'oïda, sino també a la sang. El so dels tambors ens transporta a l'época antiga, a la tribu, al bressol de la humanitat quan aquesta no era només que un dels altres animals que vivien en pau a la terra, i el home encenia foc i dançava al voltant per a espantar allo que venia de fora del cercle.
Bahia, terra de platges on el cel la terra i el mar es junten en un paisatge ùnic. He visitat llocs que malgrat ser turistics, tenen el encant en el fet de no estar tan massificat, en estar apartat de les grans zones turistiques. Pero també terra de interior seca i inhospita. No he viatjat encara al interior de Bahia per a vore els acantilats increibles de la "Chapada Diamantina" pero algun dia aniré, segur.
Pero res es perfecte en este mon, i en Bahia molt menys. Una ciutat ben insegura, al pelourinho hi ha una patrulla de la policia en cada carrer. I a cada pas, una persona et demana diners. Sovint xiquets mateixa, i aixo es una imatge que no parla massa bé de la ciutat.
Fins aviat!

sábado, 2 de enero de 2010

Bonne année!


Feliç any nou!
Feliz año nuevo!
Feliz ano novo!
Happy new year!
Joyeux nouvel an!

S'acabat el viatge i el 2009, un any un poc dificil personalment per causa de diversos problemes. Es hora d'encarar 2010 amb energia renovada i nous projectes que ja tinc en ment.
El viatge que he fet durant estes dues setmanes m'ha servit per a coneixer gent formidable i per a poder reorganitzarme, desconectar etc...

El capdany a Rio va ser espectacular, una explosio de vitalitat i de alegria. La musica, els castells de focs artificials, la gent...tot va estar molt be. Em vaig sentir part de una experiencia mundial. No importava d'on es venia tots estaven agermanats a la platja, només importava el present. Crec que tardaré a viure un altre instant aixi, pero per segur que vaig a tornar a pasar uns nadals viajant per el Brasil. Tal volta no el mateix viatge, pero segur que el capdany el tornaré a pasar a Copacabana.

Una cosa bona de viajar amb hostels es la possibilitat de coneixer gent que fa circuits tan o més interesants que el que jo estava fent. I sempre es interesant de coneixer gent de la aldea global,
aixi que voldria enviar una abraçada especial desde aci per a Anna i David, i desitjarlos el millor en este nou any, i que el seu viatge continue sense ningun problema i puguen coneixer tot el mon! Jo planeje anar coneguent el mon poc a poc...
També a Chris, a Gregoire, a Aline, a Veronika, a Roberto, a Francisco i a tots els que he trobat durant aquest viatge!

Edit: Enllaç cap l'album de fotos aci