Bahia...lembranças

Bahia, la terra de la alegria.
Arrivar a Bahia, deixar les maletes al hostel i submergirse en aquell mon tan diferent del que havia vist fins ara, i del que m'havien contat. Ciutat historica del Brasil i del mon. Va ser la primer capital del Brasil fins al 1763, quan la capital pasà a ser Rio de Janeiro. La musica i la magia del antic Brasil es respiren al seu centre historic. El Pelourinho, sempre animat amb musica tocada al carrer, als bars o en concert, atrau gent de tot el mon. I alli em tenia, fascinat.
Ritmes africans tocats amb percusions, samba, rock, no importa el estil, pero la vida estava alli.
Vaig estar fascinat concretament per els tambors, amb el seu so provinent de les terres africanes on es troba l'origen. Aquells sons de tambor que retumbaben, no sols parlaven i es dirigien a l'oïda, sino també a la sang. El so dels tambors ens transporta a l'época antiga, a la tribu, al bressol de la humanitat quan aquesta no era només que un dels altres animals que vivien en pau a la terra, i el home encenia foc i dançava al voltant per a espantar allo que venia de fora del cercle.
Bahia, terra de platges on el cel la terra i el mar es junten en un paisatge ùnic. He visitat llocs que malgrat ser turistics, tenen el encant en el fet de no estar tan massificat, en estar apartat de les grans zones turistiques. Pero també terra de interior seca i inhospita. No he viatjat encara al interior de Bahia per a vore els acantilats increibles de la "Chapada Diamantina" pero algun dia aniré, segur.
Pero res es perfecte en este mon, i en Bahia molt menys. Una ciutat ben insegura, al pelourinho hi ha una patrulla de la policia en cada carrer. I a cada pas, una persona et demana diners. Sovint xiquets mateixa, i aixo es una imatge que no parla massa bé de la ciutat.
Fins aviat!