Banderes

El fred de l'hivern em pegava a la cara mentre desfeia el camí que m'havia portat al Edifici. Havia estat tan sols unes hores a dins, però algunes les coses que m'havien dit, allò que m'havien mostrat havia fet que pergués la noció del temps al escoltar les explicacions detallades del Agent encarregat d'atendre'm.
Continuava pensant en les diferencies entre els nostres dos països, que en un passat havien estat un sol. I no podia més que admirar-me, ja que pareixia que havien corregit tots els problemes dels quals em queixava sovint respecte al meu. Mentre creuava la plaça coberta de neu, vaig tornar a passar al front d'aquells edificis asèptics, sense ninguna bandera ni ròtul que anunciara la seua funció com a una de les seus de un ministeri qualsevol. Ni una bandera, pensava mentre la meua mirada es perdia en el sostre acristallat dels edificis que bordejaven aquella plaça. Aquesta absència contrastava amb el que recordava de la Vella Terra, on no hi havia edifici public que no tingués una identificao, ja fora una placa, una bandera o un gran ròtul a l'entrada. Al contrari que allí, ací no hi havia ningun d'aquells símbols, tan sols una gran escultura a l'inici de cada carrer que donava a aquella plaça i que servia per a marcar el numero del carrer.
Durant la meua entrevista amb l'Agent li havia preguntat per la absència de símbols oficials a tot arreu de la Ciutat i la resposta començava a prendre sentit:

-No trobaràs banderes ja que trobem que no tenen una utilitat practica i només han servit en el passat per a fer més mal que bé.

Va dir amb un somriure.
-Una bandera? -Li havia preguntat, ja que no veia clar el que em volia dir.
Va sospirar, i es va treure les grosses ulleres que portava abans de continuar.
-Si, exacte. Una bandera serveix per a separar, aquells que estan sota una bandera contra els que no estan. En el passat han sigut utilitzades per a dominar a les masses. Es molt fàcil esclavitzar una societat si els presentes un enemic comú a tot el poble. - Va deixar de mirar-me mentre passava un drap per a netejar el cristall de les seues ulleres.

Començava a entendre el que volia dir, ja que havia sentit el mateix raonament temps avant. I li trobava certa lògica, però no imaginava que fora possible construir una societat sense símbols. Volia preguntar-li tantes coses sobre la Civilització que no sabia per on començar. Notava el flux de totes les preguntes que s'amontonaven al meu cap i lluitaven per ser pronunciades per els meus llavis. Al final no va ser una pregunta el que va eixir, sinó un sospir de exclamació i de admiració sincer que va provocar un somriure del meu interlocutor:

-Vaja, pensava que la Civilització necessitava de símbols per a poder funcionar com a un grup. Per a estar cohesionada...
-Supose que saps que la nostra civilització es diferent, no? -em va tallar amb un somriure ensenyant les dents blanques com un llop que ja ha trobat la presa.- No ens fa falta cap símbol per a estar cohesionats. No volem cap símbol que ens identifique, ja que no ens fa falta sentir-nos identificats. Només els dèbils necessiten sentir-se assegurats i ací no en tenim com pots imaginar-te.
-No se...-no sabia que respondre a aixo-. La gent sempre estima els símbols patriòtics, els fa sentir en grup, no entenc com poden continuar a funcionar com a país si no teniu aquells símbols...
-Els símbols son símbols.-Em va tallar de sobte.-El tindre símbols no assegura que s'estime la societat en la que es viu. Al contrari, la historia demostra que aquells que veneren els símbols, solen oblidar el que representen, el més important de un país, la populació.-Sentencia amb cara de satisfacció, de qui ha ensenyat una lliçó a un xiquet.

Aixi que havien començat a construir la societat perfecta sense símbols nacionals que la identificaren. En aparen-cia estava funcionant perfectament, ja que la Ciutat pareixia un rellotge, cada cosa estava al seu lloc encaixant perfectament amb les altres, però al mateix temps es respirava vida, no com en una d'aquelles utopies de la societat perfecta. Simplement havien deixat la hipocresia dels símbols fora.
Quanta gent en la Vella Terra es plenava de boniques paraules la boca respecte als símbols nacionals i el suposat amor a la pàtria i oblidava aquells que compartien la nacionalitat amb ells, al contrari, els negava el símbols per a acabar negant-los la humanitat...
Reflexionava sobre tot això mentre acabava de creuar els carrers que separaven la plaça principal del meu hotel...
Havia acabat de entrevistarme amb un dels Agents de la Ciutat, aixi que suposava que algunes coses haurien estat exagerades o edulcorades, i tal volta seria interesant fer una volta per alguns llocs menys recomenables per a trovar alguna cosa que em donara la rao, que mostrara que res era tan perfecte, en fi volia trobar allo que m'havien enviat a buscar. Pero mentre caminava per aquella ciutat sense simbols i veia que tot era tal com m'havien contat, comenci a pensar que tal volta si era possible una Societat Perfecta (continuarà)