Bloggejant Online

Per a fer un treball del master, he de estar seguint algun lloc web amb ferramentes Web Analyzer. Aixi que si voleu ajudarme i apareixer en les meues estadistiques, entreu i comenteu...no costa res i promec enviarvos resultats.

Batucada de rua!

Carnaval de Recife/Olinda.

Al Brasil hi han tres grans carnavals, el de Rio, el de Salvador i el de Recife/Olinda. Cadascun d'ells és ben diferent. Per exemple, el carnaval de Rio té poca festa al carrer, i tota en el sambodromo on les escoles de samba desfilen amb les coreografies i cançons preparades per al carnaval, i amb totes les disfresses temàtiques. Les escoles de samba tenen com bateries, on hi ha una rainha de bateria que desfila al davant, amb aquells bikinis minimalistes i les bandes de gent disfressada va seguintla executant els passos de ball, al so de la banda de musica.

En Salvador de Bahia, ja es més paregut a Recife, i consistix en camions en altaveus (trio eletrico) on hi han persones que estan al damunt tocant musiques populars mentre el camio avança a poc a poc seguit de la multitud. En Recife, al Galo da Madrugada es així mateixa, molts trios eletricos amb artistes locals coneguts interpretant els himnes de carnaval. Les músiques populars en Bahia no les conec, pero en Recife a força de sentirles si que en conec unes quantes. A més el estil en Pernambuc es el frevo, que es una dança frenetica que esta formada per elements africans i europeus mesclats amb tocs indigenes.

En Olinda, al ser els carrers molt menors, no caben els trios eletricos i per tant es molt mes tradicional, amb bandes de musics com si foren xarangues, ballarins de frevo i una curiositat de Olinda, els gegants. Molt pareguts als gegants de Valencia, sols que aci ballen també al ritme del frevo i no son tan estatics.

Les bandes portaven darrere multituts que seguien el ritme de la musica i que a voltes es feien incontrolables. Estava tot pleníssim i agobiava moltissim, pero per sort teniem els venedors ambulants de cervesa i de aigua que tenien preus ben barats, per a ser carnaval en una de les capitals de la festa.


Les comparses, o blocos no tenien un orden concret per a circular, i et podies trovar per un carrer un bloco sense previ avis, o varios, en la qual cosa es feia dificil atravesar certos carrers, i la policia acompañava alguns dels principals blocos per a segurar al personal que se'n passava de la raia bevent. De fet vam poder vore que la policia alli no va en bromes i si la policia pensava que estaves amenaçantlos, la qual cosa era el que pareixia que pensaven sempre, pues "rolava havaiana" (li pegaven una pallissa).

Desde el punt de vista musical, el estat de Pernambuc es molt ric. Els ritmes principals tocats al carnaval son el frevo, com he dit avans. Pero també s'ha de parlar del maracatu. Es un estil de percusió de origen africà que foi portat al Brasil per els esclaus africans i mixturats amb elements indigenes. Aquest estil fortament carregat de sincretisme brasiler es molt llarg per a ser explicat en un blog, pero si voleu saber més puc explicarvos mes encantat. De moment pare aci i en el proxim post vos parlaré més de Recife i del mangue beat.

Belles paraules

La vesprada es presentava sense gaires perspectives de millorar. Sense ganes ni tan sols de eixir al carrer, em vaig decidir a quedarme a l’habitació de l’hotel. Vaig anar fins a la taula on havia depositat el paquet que m’havien fet arrivar mentre em trobava fora, i vaig començar a obrirlo. Malgrat no tindre cap nom al sobre ni remitent, per a mi estava clar qui ho enviava. I sense cap mena de dubte era important, i per a mi.

El primer que em cridà l’atenció va ser que no hi venia ni una nota, ni instruccions ni res. Només una memòria USB amb informacions que adivinava serien interesants i útils per al treball que m’havien encomendat. Però no volia fer res avui i ni tan sols aquella oportuna informació anava a ferme cambiar de idea.

Del minibar de l’hotel vaig agafar la primera llauna de cerveza que vaig trobar i la vaig obrir intentant no deixar caure ni una gota del seu contingut. Em vaig dirigir cap a la televisió per a encendrela i posar un dels canals que consideraba interesants quan vaig topar amb el canal de la Ciutat on estaven pasant les noticies del dia. Em vaig acomodar al llit mentre intentava entendre que pasava en aquell lloc del mon.

En una de les noticies es podia vore a un dels activistes que tenia marcats a l’Agenda com s’encarava a un grup de gent que pareixien seguir el seu discurs. No vaig entendre del tot a que venia eixe mitin improvisat, pero pareixia que havia hagut alguna cosa a vore amb un polític local, ja que no paraven de dir el seu nom. I per la manera en la que parlaven i gesticulaven, no pareixia res de bò. Entre altres coses li tiraven en cara haver abusat de la confiança que la gent havia depositat en ell, i que deuria de abandonar el càrrec inmediatament si tenia alguna vergonya. Mentre deia aixo, la multitu pareixia molt enfadada aplegant inclus a tallar el discurs del Activista.

-Exili!

Pero amb les dos mans esteses, el Activista intentava calmar els ànims de la gent, diguent-los que s’havia de jutjar primer avans d’emetre la condemna. Desprès començà a soltar un discurs que pareixia mig preparat, sobre la necesitat de la transparència i la honestitat en els càrrecs públics. Em va fer vindre al cap, que el sistema a la nostra Terra sempre jugava a favor dels politics corruptes. Procesos que s’allarguen...amistat dels jutges i els acusats...en fi tot un desaguisat que no mereixia dir-se democràcia. Ací volien fer un exemple de cada cas que se n’eixira de la linea recta. No es el mateix ser el director de una empresa privada, que ha de respondre als accionistes i fer el que vulga, que un representant públic dels ciutadans que ha de ser el primer en donar exemple de cumpliment de les lleis. Tot açò deia l’Activista, i a mi em recordava als discursos hipócrites dels dirigents i politics que coneixia. Al final el Activista va intentar acabar el seu discurs, comentant que pot ser eren una Ciutat nova, pero no anaven a caure en les trampes de les velles i que si el tal polític no entenia això, tal volta deuria de preguntarse que volia fer a la Ciutat.

En aquell punt vaig acabar la cerveza i deixant la llauna a la tauleta de nit vaig decidir que ja tenia prou per a aquell dia. Vaig apagar la televisió i decidir dormir. Demà tenia noves informacions que analitzar i qui sap si nous objectius...(continuarà)

Banderes

El fred de l'hivern em pegava a la cara mentre desfeia el camí que m'havia portat al Edifici. Havia estat tan sols unes hores a dins, però algunes les coses que m'havien dit, allò que m'havien mostrat havia fet que pergués la noció del temps al escoltar les explicacions detallades del Agent encarregat d'atendre'm.
Continuava pensant en les diferencies entre els nostres dos països, que en un passat havien estat un sol. I no podia més que admirar-me, ja que pareixia que havien corregit tots els problemes dels quals em queixava sovint respecte al meu. Mentre creuava la plaça coberta de neu, vaig tornar a passar al front d'aquells edificis asèptics, sense ninguna bandera ni ròtul que anunciara la seua funció com a una de les seus de un ministeri qualsevol. Ni una bandera, pensava mentre la meua mirada es perdia en el sostre acristallat dels edificis que bordejaven aquella plaça. Aquesta absència contrastava amb el que recordava de la Vella Terra, on no hi havia edifici public que no tingués una identificao, ja fora una placa, una bandera o un gran ròtul a l'entrada. Al contrari que allí, ací no hi havia ningun d'aquells símbols, tan sols una gran escultura a l'inici de cada carrer que donava a aquella plaça i que servia per a marcar el numero del carrer.
Durant la meua entrevista amb l'Agent li havia preguntat per la absència de símbols oficials a tot arreu de la Ciutat i la resposta començava a prendre sentit:

-No trobaràs banderes ja que trobem que no tenen una utilitat practica i només han servit en el passat per a fer més mal que bé.

Va dir amb un somriure.
-Una bandera? -Li havia preguntat, ja que no veia clar el que em volia dir.
Va sospirar, i es va treure les grosses ulleres que portava abans de continuar.
-Si, exacte. Una bandera serveix per a separar, aquells que estan sota una bandera contra els que no estan. En el passat han sigut utilitzades per a dominar a les masses. Es molt fàcil esclavitzar una societat si els presentes un enemic comú a tot el poble. - Va deixar de mirar-me mentre passava un drap per a netejar el cristall de les seues ulleres.

Començava a entendre el que volia dir, ja que havia sentit el mateix raonament temps avant. I li trobava certa lògica, però no imaginava que fora possible construir una societat sense símbols. Volia preguntar-li tantes coses sobre la Civilització que no sabia per on començar. Notava el flux de totes les preguntes que s'amontonaven al meu cap i lluitaven per ser pronunciades per els meus llavis. Al final no va ser una pregunta el que va eixir, sinó un sospir de exclamació i de admiració sincer que va provocar un somriure del meu interlocutor:

-Vaja, pensava que la Civilització necessitava de símbols per a poder funcionar com a un grup. Per a estar cohesionada...
-Supose que saps que la nostra civilització es diferent, no? -em va tallar amb un somriure ensenyant les dents blanques com un llop que ja ha trobat la presa.- No ens fa falta cap símbol per a estar cohesionats. No volem cap símbol que ens identifique, ja que no ens fa falta sentir-nos identificats. Només els dèbils necessiten sentir-se assegurats i ací no en tenim com pots imaginar-te.
-No se...-no sabia que respondre a aixo-. La gent sempre estima els símbols patriòtics, els fa sentir en grup, no entenc com poden continuar a funcionar com a país si no teniu aquells símbols...
-Els símbols son símbols.-Em va tallar de sobte.-El tindre símbols no assegura que s'estime la societat en la que es viu. Al contrari, la historia demostra que aquells que veneren els símbols, solen oblidar el que representen, el més important de un país, la populació.-Sentencia amb cara de satisfacció, de qui ha ensenyat una lliçó a un xiquet.

Aixi que havien començat a construir la societat perfecta sense símbols nacionals que la identificaren. En aparen-cia estava funcionant perfectament, ja que la Ciutat pareixia un rellotge, cada cosa estava al seu lloc encaixant perfectament amb les altres, però al mateix temps es respirava vida, no com en una d'aquelles utopies de la societat perfecta. Simplement havien deixat la hipocresia dels símbols fora.
Quanta gent en la Vella Terra es plenava de boniques paraules la boca respecte als símbols nacionals i el suposat amor a la pàtria i oblidava aquells que compartien la nacionalitat amb ells, al contrari, els negava el símbols per a acabar negant-los la humanitat...
Reflexionava sobre tot això mentre acabava de creuar els carrers que separaven la plaça principal del meu hotel...
Havia acabat de entrevistarme amb un dels Agents de la Ciutat, aixi que suposava que algunes coses haurien estat exagerades o edulcorades, i tal volta seria interesant fer una volta per alguns llocs menys recomenables per a trovar alguna cosa que em donara la rao, que mostrara que res era tan perfecte, en fi volia trobar allo que m'havien enviat a buscar. Pero mentre caminava per aquella ciutat sense simbols i veia que tot era tal com m'havien contat, comenci a pensar que tal volta si era possible una Societat Perfecta (continuarà)

Bulls on Parade

Escric aço després de haver estat al festival SWU de Itu. Impresionant...pero ha deixat senyals...estic tan cansat que crec que tardaré uns dies en recuperarme. A més de estar cremat del sol. Pareixc una gamba, pero ha valgut la pena estar els 3 dies!
El concert de Rage agains the Machine ha sigut bestial. Un dels millors que mai he estat, pero al mateix temps va ser prou violent, amb molta lluita i colçes. El de Cavalera Conspiracy va ser pitjor en eixe aspecte, amb rodes de pogos salvatges. La organitzacio deixaba prou que desitjar, i em va decepcionar prou, ja que ni tan sols tenia alguns serveis bàsics que es presuposen a qualsevol festival.
El festival tenia unes àrees destinades per al parking i el camping. Pero no sé perque, en Brasil, al contrari que altres festivals que he estat, tenia dos parkings i dos campings. El premium, per als que paguen més i el comu per als que no pagaren tant (com jo). Aixo feia que hi haguera també una valla que separara el public Premium i el normal, i que els mateixos Rage Against the Machine ja demanaren de suprimir. La diferencia entre els parking normals i els premium era també la distancia a l'entrada del festival (1,5 km). La temàtica del festival era la sustenibilitat, la conciència ecologica i tal, pero com en tot event gran, es pasaren estes premises per el forro, per tal de tindre diners. Una, els banys...asquerosos, no vaig a donar detalls, pero dir que casi vaig aguantar per a no gastarlos. A més de no tindre ni una maleida aixeta per a llavarse en tot el terreny. Sols en el camping...
El que jo vaig fer va ser pagar l'entrada del parking i estar ahi els 3 dies, dormint en el coxe (que ha quedat fet una autentica porcatera), pensava que tindria al menys una aixeta per a rentarme, pero no...vam poder trovar una caseta proxima on ens llavarem i ens llevarem la terra que portavem al damunt. Durant les coles, feia tant de sol que em vaig cremar gran part del cos, pero de nit feia fred i estabem tots gelats!...
I ara vaig a parlar dels grups...com he dit avans, el millor per a mi va ser el Rage Against the Machine. Cosa facil ja que tenien el public entregat avans d'hora. Era el seu primer concert en America Latina i hi havia molta ansia per vore'ls. Vos deixe un video amb el tema que dona nom al post. Com havia dit, ells mateixa havien demanat al public que trencara les valles per a invadir la zona Premimiu, pero al vore que se ho prenien molt en serio i els de seguritat no anaven en bromes i tement que derivara en una batalla campal, pues al final com a que demanaren calma...

Al segon dia (diumenge), hi havia un cartel molt mes tranquil. Els grups més important eren els de Dave Mathews Band i els Kings of Leon. Fins a la nit, estiguerem rodant per prou escenaris sobretot per el Heineken Green Space, el de la musica tecno. Era com una discoteca a les tres de la vesprada...
En el escenari Oi, dedicat a grups no tant famosos, vaig descobrir el grup colombià Bomba Stereo...estavem prou alegres i no hi havien grans grups animats el, aixi que qualsevol grupet que intentara animar seria benvingut. I de nit ja vegerem el grup Dave Matthews Band que havia sentit parlar d'ells pero no coneixia. M'agrada prou i es lluiren prou en el seu concert. Vaig a intentar coneixer alguna cosa més d'ells. De fet el seu concert va ser molt millor que el de Kings of Leon que venien després. Al vindre després de tots uns professionals com DMB, els Kings of Leon no donaren la impresio de saber liderar el cartel del dia, no van tocar mal ni res, simplement no es pot comparar un grup que es mig nou, amb uns que ja porten uns anys rodaets en grans festivals. Deurien de haver tocat avans dels DMB. Pero el festival ja va fer una mala planificacio en altres dies, sobretot el dilluns.
I el dilluns...el ultim dia de festival, i teoricament el més rocker. Passarem el mati en el escenari Oi, on vegerem alguns grups brasilers interesants com Mombojò i Autoramas. Fins a les 5 i mitja no ens moguerem per a vore als germans Cavalera en accio. Es respirava ja en l'ambient que hi hauria prou moviment i violencia (rodes de pogo). Vaig intentar fer algunes fotos, ja que estava prou prop de l'escenari, aixi que ja vos les mostraré.
Després de Cavalera Conspiracy, va ser el turn de Avenged Sevenfold. I l'alegria que em vaig emportar quan vaig vore que el bateria encara es Mike Portnoy, ja que pensava que era tan sols per a fer el disc. I el Mike Portnoy interactua prou amb el public, ja que no es pot limitar a ser un bateria més. El concert de Avenged Sevenfold va estar prou bé, llastima que el mateix dia tocaba Linkin Park i una multitud de teens es va posicionar prop de l'escenari per a poder vorels millor. Aixo també em va impedir de vore be els Queens of the Stone Age.
Els Queens també feren un molt bon directe, ja que la musica d'ells es molt animada, i la gent els coneixia prou. La segon canço del set list va ser "The lost art of keeping a secret"...aixi que vaig pensar prou en el grup que tenia a Paris, ja que tocarem esta canço...
Quan tocaren "Go with the Flow" i "No one knows", el public es va tornar boig...
Ixos han sigut els principals grups que vaig vore i que em van agradar. Hi havien més pero no vaig assistir o no vaig prestar prou atencio.
Per cert per a 2011 ja confirmaren Alice in Chains...

Bolão!

Hola de nou!
Comença el mundial, y com en Espanya, en Brasil son molt aficionats al futbol. Tot el mon (o quasi...) segueix els partits del mundial, i al igual que en España tots son especialistes i entrenadors! Una aktra cosa que m'ha paregut curiosa es la gran cantitat de banderes del Brasil per tot arreu. Els cotxes porten banderetes i tot, com si foren aquells cotxes diplomatics que van en la bandera del pais. Ja pujaré més fotos quan en faça...(estic encara prou gos per a traure la camara per ahi...)
En quant als partits de futbol, tinc moltes ganes de vore un Brasil -Espanya, i en este mundial podria produirse (per a més informacio mireu un cuadre dels emparellaments dels partits del mundial). Aci tot el mon dona com a favorita a Espanya, pero ja vorem...

Cambiant de tema, esta semana viajaré a...Bahia! Esta volta aniré per asuntes de la feina, pero estaré alli per a les festes de Juny (Festa juninha) que es com una festa de Sant Joan, pero sense fogueres...crec. Ahi si que faré fotos i en pujaré algunes.

De moment poca cosa més a dir...molta feina, pero agradable (per fi!) i algunes escapadetes a Sao Paulo a vore amics en finals de setmana. Recordeu que Cotia no esta en Sao Paulo, i menejarse per ahi es dificil, degut al transit. He arribat a estar 2 hores en el transit per a arribar a Sao Paulo. Pero anem acostumantnos!

Fins aviat!

Brasil II

Hola a tots els lectors, ja siguen fidels o nou vinguts.
Com alguns sabreu, torne a Brasil per a treballar aixi que vaig a intentar mantindre cosetes escrites per aci, i compartir vivencies amb tots.
Tornar a una ciutat on ja has viscut es relativament fàcil, les amistats ja estan fetes i coneixes els llocs interesants on eixir. Pero al mateix temps es tenen ganes de descobrir noves coses i no quedarse sempre amb el que ja coneguem. De totes maneres no torne exactament al mateix lloc, no crec que poguera viure de nou a "Campo Limpo"!...estaré visquent a Cotia, una ciutat al costat de Sao Paulo (mireu el mapa), que pareix tranquileta i segura.

Una de les coses que tinc pendent i espere acomplir està relacionada amb el futbol. Espere per fi anar a vore un partit de futbol a algun estadi. I al mateix temps seguir el mundial a Brasil serà molt divertit (accepte apostes!). Bo, espere que esta volta la gent se anime a deixar comentaris i em parle per aci. Em fa ilusio creure que el meu blog el llig algu...

Fins aviat!